TRAVY Família Pla-Solina (Catalunya) ESPECTACLE CLOENDA VARIOS Dissabte 03 de setembre (21.30 h) Teatre Tarragona Una família que ha tingut el teatre com a forma de ser i viure. Un joc entre la vida i el teatre; la mentida i la veritat. Dos pallassos vells amb poca gràcia. Dos fills perduts en si mateixos, la transgressió de l’art i l’èxit. Una família de joglars que s’entenen més posant-se màscares que mirant-se als ulls. Convençuts en crear un espectacle. L’últim espectacle? Travy és un homenatge a la pròpia família Pla-Solina, amb nom artístic La família Travy, i un (des)encontre entre dues corrents teatrals; per una banda el clown, el teatre folklòric i popular. Per l’altra, les formes post-dramàtiques i meta- teatrals. Exposa dues generacions i dos moments vitals; els que ja veuen el final del camí sense por i els que veuen el principi del mateix amb pànic. En un punt en el que veterans de la companyia ja no tenen idees per fer espectacles i en el que la filla es rebel·la contra totes les formes artístiques heretades, torna a casa el fill petit per, retornant als orígens, trobar el seu discurs artístic i a si mateix. 75min. Català. COMPRAR ENTRADA Fitxa Artística Dramatúrgia: Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina Direcció: Oriol Pla Solina Intèrprets: Diana Pla, Oriol Pla, Quimet Pla i Núria Solina Escenografia i vestuari: Sílvia Delagneau Il·luminació: Lluís Martí So: Pau Matas Cap tècnic i tècnic de llums: Lluís Martí Maquinista: Antonio del Moral (Tonetti) Ajudant de direcció i regidoria: Jordi Samper Dramaturgista: Jordi Oriol Treball de cos: Laia Duran Agraïments a: Irene Escolar, Jordi Juanet ‘Boni’, Cèlia Rovira, Sergi Herrero, Roser Tintoré i Alvaro Guerrero ‘Alvarito’ Dedicat a: Teatre Tot Terreny, Vesper, al Júnior Duran i a la Viqui Producció executiva en gira: Jordi Samper i Clàudia Flores Producció original: Teatre Lliure Col·laboració en la producció: Teatre Sagarra Producció de la gira i distribució: Bitò i família Pla – Solina Els dramaturgs han dit… “Un adéu com a salutació. Un forat al budell. Podríem posar una mica més de música, si us plau? La càrrega que suposa no marxar mai del clan i no viure’s un mateix a fora és insostenible. Caminarem entre el desordre. Perquè això és un caos. Ens taparem els ulls durant la caiguda perquè caurem. Tots quatre. Serà un últim intent. Cremarem el piano de casa i des de les golfes del cervell farem un pas. Un salt. Serem un ocell en flames. La celebració com a funeral. Mira’ls: s’agafen les mans per travessar les cendres. Seré una papallona fugint d’un incendi.” Oriol Pla i Pau Matas | dramaturgs
