LES COMPANYIES

Cia. Ron Lalá

Ron Lalá neix el 1996 amb la idea d’unir poesia i música en format de recital-concert. Les primeres actuacions van ser en universitats, centres educatius, sales de concerts i cafès teatres de Madrid. La companyia busca nous formats escènics creant el cabaret de titelles. Los Titirinotas (2001) i la primera versió del musical pedagògic infantil ‘Shhh!. La amenaza del Rey del Silencio (2001). Siglo de oro, siglo de ahora (Folía) (2012) obté el Premi Max 2013 a la millor Producció Privada d’Arts Escèniques. Ron Lalá realitza gira per Espanya, Miami, Nicaragua i Hondures i temporada a Teatres del Canal (Madrid) i Teatre Poliorama (Barcelona). En un lugar del Quijote (2013), i Cervantina (2016), coproduïdes per la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, triomfen en gires nacionals i internacionals i obtenen nombrosos premis i un èxit unànim de crítica i públic.

Cia. Projecte Ingenu

Neix el 2013 un grup d’investigació actoral que havia detectat la necessitat d’impedir que el “mercat” governés les seves carreres artístiques. Un grup d’investigació pràctica sobre la teatralitat, amb la voluntat de compaginar la feina professional amb l’evolució personal i la investigació permanent d’un possible model d’actor contemporani. Iniciem un treball basat en la coralitat i l’experimentació sonora, treballant a la sala d’assaig, però també en espais exteriors no convencionals. Apliquem la filosofia de “slowtheatre” en els nostres muntatges: l’escena es despulla i l’actor es converteix en el centre de la peça. Aquesta essència d’humanitat no té límits. Construir un espai de “pausa” on les presses per resoldre una situació no són un criteri vàlid. D’aquesta manera, vam iniciar la producció slow d’espectacles mantenint-nos al marge del tempo standard.

Xavier Bobés

Actor, manipulador i creador escènic català. Es defineix com autodidacta. Apassionat de la poètica dels objectes, investiga des de fa més de deu anys amb tot tipus d’objectes quotidians. Col·labora amb altres creadors tant com intèrpret o com a manipulador. Aprofundeix en la recerca del contingut simbòlic/teatral dels objectes i de tot allò aparentment banal. I això ho fa mitjançant la creació, l’assaig i la docència. Xavier Bobés ha presentat les seves produccions arreu de Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Portugal, Anglaterra, Eslovènia, Alemanya, Suïssa, Polònia, Àustria, Grècia, Croàcia, Turquia, Geòrgia, Armènia, Azerbaijan, Israel, Marroc, Líban, Argentina, Brasil, Mèxic, Tailàndia i ha superat les 200 representacions.

Ivor Martinić

És un dels representants més joves d’una nova generació de dramaturgs al seu país. Va néixer el 1984 a Split, Croàcia. Llicenciat com a dramaturg de l’Acadèmia d’Arts Dramàtiques de Zagreb. Les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües i ha rebut diversos premis com a autor. Aquesta obra es va estrenar en el marc del Festival Internacional de Dramatúrgia Europa + Amèrica 2014 en mans del director Guillermo Cacace, que ha opinat d’aquest autor: (…) “Té tot just 29 anys i -fins on jo sé- tres obres escrites. Les he pogut llegir totes tres i em sembla que tenen una sensibilitat exquisida en el marc d’un llenguatge teatral que flueix d’una manera poc usual. És una textualitat summament generosa envers els intèrprets”.

Roberto Cacace

Considerat com un dels més prestigiosos directors argentins amb una recerca personal admirable, que es gaudeix en cadascuna de les seves propostes. Fa 12 anys que dirigeix la sala de teatre Apacheta a Buenos Aires. Distincions per la seva tasca artística: nominat pels premis Florencio Sánchez, María Guerrero i ACE i Teatre XXI com a millor director i millor espectacle alternatiu (2015), guanyador del premi Radio France Cultura i ACE com a millor director i espectacle de teatre alternatiu (2015) i guanyador del premi Teatre del Món com a millor director i millor adaptació 2015 i reconegut pel premi Artista de l’Any 2015 per l’Escola d’Espectadors 2015 i pels premis Planejant sobre BUE com Millor director 2015 pel seu treball en La crueltat dels animals.

Cia. Roberto G. Alonso

Amb més de 20 anys de trajectòria, és un referent de la dansa pel seu particular llenguatge coreogràfic, caracteritzat per la fusió de la dansa amb la narrativa teatral. El 2016 va estrenat dos espectacles: La fragilitat dels verbs transitius, en coproducció amb el Grec Festival de Barcelona, i A mí no me escribió Tennessee Williams. La diversificació del seu treball s’ha traduït en set espectacles de sala, com Lulú, primera nit (considerat per la crítica entre els cinc millors espectacles de dansa vistos a Barcelona el 2012), UL/Inmérita solitudo, Divinariana, Mon Gene, entre ells; i coreografies de carrer com (Ob) sesio_Na2 i Aigua a la figa i a la pera vi, a més de sis obres dirigides a públic infantil i familiar.

Cia. La Conquesta del Pol Sud

La conquesta del Pol Sud és una companyia de teatre fundada el 2010 a Barcelona per Carles F. Giua i Eugenio Szwarcer. A l’inici del seu recorregut, l’interès se centra en la dramatúrgia contemporània, que planteja qüestions actuals (l’atur, la idea de democràcia real, la desobediència civil, l’alzheimer…) i que implica un repte per a la investigació sobre el llenguatge escènic. Entre 2008 i 2011 tenen l’oportunitat d’experimentar amb textos que reuneixen contingut social i la necessitat de buscar noves formes escèniques. Aquesta inquietud els portarà a buscar nous formats, a apropar-los més a la realitat com a matèria teatral i, actualment, al món del documental i la no ficció com a espai d’equilibri entre l’emoció i el debat.

Guillem Albà

Va estudiar diferents tècniques i estils teatrals, però en la comèdia i el clown ha tingut mestres com: Carlo Colombaioni, Eric de Bont, Cristophe Marchand, Leo Bassi o Jango Edwards (el seu mentor). L’any 2006 va fundar la seva companyia, amb la qual ha estrenat 5 espectacles de creació: Sketchofrenia, Flirt, Trau, Marabunta i Pluja. Ha guanyat diferents premis com els premis del públic de FiraTàrrega, de la Mostra d’Igualada, de la Fira de Titelles de Lleida i de la Mostra de Santa Eugènia. I ha estat nominat a espectacle revelació als Premis Max. Ha dirigit espectacles de teatre, dansa o circ, i porta la direcció escènica de grups de música, com Love of Lesbian o Txarango. Ha actuat per Espanya, França, Romania, Portugal, Holanda, Suècia, les Illes Açores o la Xina.

Clara Peya

Pianista i compositora, considerada una de les creadores més originals i úniques que han aparegut en els darrers temps en l’escena musical del país. Graduada en piano clàssic a l’ESMUC (2007), va cursar estudis superiors de jazz i modern al Taller de músics de Barcelona. Va estudiar durant més de 12 anys amb el professor Leonid Sintsev amb qui va seguir la seva formació al Conservatori Rimsky Korsakov de Sant Petersburg (Rússia). Ja ha presentat set discs, l’últim, Oceanes (2017), on han col·laborat músics com Sílvia Perez Cruz, Judit Neddermann, Toni Pagès, Vic Moliner, Alessio Arena, Ferran Savall, Aleix Tobias, Adrià Plana, Dídac Fernández o Pau Figueres. És cofundadora de la companyia de teatre-dansa i música en directe Les Impuxibles i ha compost músiques per espectacles de teatre i dansa.

Cia. Rascasuelos

Rascasuelos es va formar el 2009 amb el propòsit d’aportar una nova sonoritat i lletres contemporànies al tango. Van gravar el seu primer àlbum, Rascasuelos, el 2010, i després de presentar-se en el Festival de Tango de Buenos Aires, el grup es va embarcar en la seva primera gira europea. L’any 2011, els seus integrants van fundar un grup paral·lel: Rascacielos, una proposta de tango tradicional, amb clàssics del gènere. El segon àlbum, Tangos vivos, va sortir al mercat el 2013, i l’orquestra va tornar a Europa per encapçalar el festival Tarbes en Tango, a França, i va ser seleccionada entre més de 850 artistes argentins per tocar en viu en el 13° Festival Womex en Cardiff, Gal·les. El novembre de 2016, la companyia es va presentar amb un arrollador èxit en el Carnegie Hall de Nova York.

Cia. Atresbandes

La companyia de teatre ATRESBANDES neix de la trobada artística i personal de Mònica Almirall, Miquel Segovia i Albert Pérez Hidalgo. L’any 2008, i dins de l’entorn acadèmic de l’Institut del Teatre de Barcelona, els tres decideixen començar a treballar junts en les seves pròpies creacions. El grup creix i es desenvolupa interessat en les arts escèniques contemporànies. Influenciats per una quantitat indigerible de disciplines i referents, la companyia es caracteritza per una única constant en els seus projectes: advocar per un teatre laboratori on el procés de creació és fonamental. La bona entesa és un dels vèrtexs d’aquest triangle, però també ho són el dubte i la incertesa: posar en qüestió tot el que ens envolta.

Fernando Montoya

Dirigeix el centre de formació escènica BAI de Biscaia, Moon Produkzioak i els 13 primers anys de vida del festival de nous creadors ACT Festival. Diplomat en magisteri en llengua estrangera, post graduat en dramatització i tècnic especialista en pedagogia de l’expressió per EDE-Escola d’Expressió d’Euskadi. Té publicats en l’editorial Artez els textos Objectiu Macbeth, Germanes i Carn, espectacles teatrals que també posa sobre les taules amb BAI Antzerki Ikastegia i amb Moon Produkzioak, entre d’altres. Treballa amb Agerre teatre dirigint Marranades entre d’altres col·laboracions i coordina diferents programes d’intercanvi d’artistes i estudiants d’art dramàtic a Europa (com el PAP, Performing Arts Programme).

Mokhallad Rasem

Mokhallad Rasem (Bagdad, 1981) es va formar com a director i actor a Bagdad, on també va fer les seves primeres produccions. Però la guerra a l’Iraq va canviar el rumb de la seva vida i durant els últims vuit anys ha estat vivint i treballant a Bèlgica. El seu treball per teatre és sorprenent, associatiu i fragmentari en la forma, clar i expressiu en les seves idees. La seva és una nova veu sobre l’escena teatral contemporània. Es va fer un nom amb Irakese Geesten, premi creatiu Theater Zee 2010, seleccionat pel Vlaams Theatre Festival 2010 i amb Monde.com (Facebook) (Kunstenfestivaldesarts 2011). Amb el seu últim espectacle Tijdelijk, Mokhallad s’uneix a Sofie de Smet, immersa en el seu doctorat en Dramatúrgia i Psicologia sobre el paper de les històries traumàtiques al teatre després d’una història de violència col·lectiva.

Paul O’Donnell

Paul O’Donnell és un creador i productor de teatre, amb seu a Coventry. El seu treball pretén exposar allò “ordinari” amb una “espectacular” posada en escena. L’obra de Paul explora la necessitat humana de sentir-se com “alguna cosa” (Res!). Un cowboy molt “real” en un saló molt “real”, o un artista de mímica que intenta alliberar-se de la seva caixa de vidre. Paul ha treballat amb la comunitat “gent de més de 50 anys” del teatre Arcola i amb el departament d’educació del teatre de Belgrad. A més, és artista associat del Teatre de Repertori de Birmingham i del teatre Absolut. També va ser cofundador i productor de Shoot Festival, una plataforma que dóna suport als artistes de Coventry i Warwickshire.

Cia. Loftheatre

Chiara, Martina, Sebastiano i Stefano es coneixen durant la gira 2014/2015 de Dignità autonome di prostituzione i funden la companyia LofTheatre (Treballar Traspassant fronteres Teatrals). Això significa “traspassar l’escena”, creant espectacles teatrals propers al públic, amb el públic i per al públic. “La veritat com a subjecte. Allò útil com a finalitat. L’interessant com a mitjà”. L’any 2015 creen “projecte D5, Pantani”, trobant el suport d’artistes, autors, periodistes, músics, il·lustradors i professionals reconeguts en els seus respectius àmbits de competència i units pel desig de tornar a Marco Pantani seva dignitat com a ésser humà i com a esportista. La companyia es dedica a la producció de diferents “productes artístics”: obres de teatre com El gran futbol groc, Mameluc i The Journey-Quan Caravaggio va trobar la mort i una sèrie web, “AAA, Assamblea d’actors anònims.”

Bertrand Lesca i Nasi Voutsas

Bertrand Lesca i Nasi Voutsas (França/UK) són els creadors de Eurohouse (2016) i Palmyra (2017). Són socis artistes de MAYK (Bristol), que porten treballant junts des de l’any 2015. El seu treball trenca qüestions polítiques i socials complexes –la relació de Grècia amb la UE, la crisi siriana – d’una forma accessible, immediata. Bert i Nasi utilitzen l’humor i la dinàmica de la seva relació sobre l’escenari per soscavar i explorar els aspectes més foscos de temes contemporanis. El resultat qüestiona tant la seva posició com la del públic com a espectadors “actius” en conflictes globals.

Cia. Bandart

BANDART Productions és la col·laboració de dos artistes hongaresos: Katalin Lengyel i Szabolcs Tóth-Zs. Els seus espectacles combinen el teatre amb les últimes tecnologies interactives per crear espectacles visualment impressionants. Les seves peces han guanyat premis i han estat convidats per més de 90 festivals internacionals en quatre continents. En aquest moment, tenen tres espectacles en gira. Entre altres esdeveniments corporatius, el Consell d’Europa els ha encarregat dues vegades crear espectacles de gala per al Fòrum Mundial per la Democràcia. Recentment, van rebre el Botó d’Or al programa de televisió Hungary’s Got Talent. També van inventar un taller especial de nous mitjans i dansa on els participants poden conèixer el secret de la seva tècnica.